Abans dels dos anys, zero pantalles. Catherine l´Ecuyer

Font: Gabinete Psicopedagógico Municipal de Benicassim // 25.10.2018

Criança & DesarrolloEntretenimiento
"Abans dels dos anys, zero pantalles". Catherine L´Ecuyer

L´Associació de Pediatria Canadenca va publicar les recomanacions sobre els mitjans digitals en la primera infància ...

La canadenca Catherine L´Ecuyer, investigadora i autora dels llibres Educar en la sorpresa i Educar en la realitat. Comparteix la seva posició davant les conseqüències del consum de pantalla a primerenca edat. La crisi educativa és principalment una crisi d´atenció.

Catherine és emfàtica quan diu que "la crisi educativa és principalment una crisi d´atenció" i això es deu en part a l´excés de temps a la pantalla que tenen els nens en l´actualitat.
La investigadora explica que el cervell aprèn amb base a la realitat. És un fet que els nens aprenen per mitjà d´experiències concretes, d´aquesta forma no només comprenen el món, sinó també a si mateixos.
Això vol dir que tot el que fan olor, toquen, veuen i senten deixa un rastre en la ment i l´ànima dels nens. És definitiu, els nens aprenen a través de la realitat, no amb el bombardeig d´estímuls tecnològics.

Per a la canadenca, ens enganyem dient que els nens neixen nadius digitals. Els nens aprenen a fer servir un smartphone en 5 minuts, perquè "els enginyers que dissenyen aquests dispositius són intel·ligents immigrants digitals".
Les principals associacions pediàtriques del món estan d´acord que quan el consum de pantalla està per sobre del recomanat, els nens mostren dèficit d´aprenentatge, impulsivitat, disminució del vocabulari, entre d´altres. Això es presenta perquè l´atenció del nen quan està davant d´un dispositiu tecnològic no és una atenció sostinguda, sinó una atenció artificial.

10 recomanacions de l´Associació de Pediatria Canadenca sobre el consum de mitjans digitals a primerenca edat:

1. Res de consum per als nens de menys de 2 anys.
2. Menys d´una hora al dia per als nens d´entre 2 i 5 anys.
3. Res del consum una hora abans d´anar al llit.
4. Res del consum passiu de pantalla (o sigui, res de pel·lícules comercials).
5. Concretar temps lliures de pantalla durant els àpats i durant el temps de lectura.
6. Atenuar els riscos associats amb el consum de mitjans digitals.
7. Controlar el contingut i estar, en la mesura del possible, amb el nen mentre consumeix pantalla.
8. Donar prioritat a continguts educatius i adaptats a l´edat de cada nen.
9. Adoptar estratègies educatives per a l´autoregulació, la calma i l´establiment de límits.
10. Tenir un pla (no improvisar) respecte a l´ús de les pantalles a la llar.

Xiquets tímids, sis consells perquè superen la seua timidesa

25.07.2018

El 15% dels xiquets té problemes de timidesa més o menys severs, que poden superar en un entorn familiar segur però no sobreprotector El xicotet s´amaga després de sa mare quan li parla un desconegut, defuig participar en activitats en grup i es mostra espantat o retret davant de les situacions noves. "Es que el xiquet és molt tímido". Esta és l´etiqueta que solen penjar els pares als fills que mostren esta actitud, un 15% dels menors de sis anys. Este article explica l´origen de la timidesa infantil, com reconéixer el xiquet tímid i oferix sis consells perquè el xicotet vença la seua timidesa. Timidesa infantil, com reconéixer el xiquet tímid.

La timidesa és un tret de la personalitat que està present en el 15% dels xiquets menors de sis anys, assenyala Inés Monges, doctora en Psicologia i autora de ´¿Mi fill és tímido?´ (Piràmide, 2004) . La timidesa del xiquet creix durant l´adolescència, quan el 46% dels jóvens es reconeixen com a tímids En l´adolescència, la timidesa és encara més latent. Una recent investigació publicada en ´Pediatrics´ apunta que el 46,7% dels adolescents d´entre 13 i 18 anys es consideren tímids, una percepció més freqüent en les xiques que en els xics. La timidesa infantil pot aparéixer a partir del primer any del bebé, just quan inicien els seus pors a la separació dels seus pares. En estos casos, és una reacció habitual, una resposta lògica del xicotet ant el que desconeix. Al voltant dels tres anys, s´ha d´enfrontar a un nou context social: l´inici del període escolar. Esta etapa pot accentuar esta conducta retreta cap a les situacions noves.

El xiquet tímid sol mostrar les actituds següents: o Intenta evitar les persones que no li resulten familiars. o Preferixen estar sols, abans que integrar-se en un grup. o Si estan amb altres menors, solen ser molt callats i poc participatius. o Es mostren poregosos i recelosos amb tot el que desconeixen. Els pares han d´estar alerta davant d´estos senyals, a fi d´intentar evitar que estos primers signes de timidesa puguen acréixer-se i derivar més avant en una dificultat per a establir relacions socials. Inés Monges recomana als progenitors que observen el xiquet quan interactua amb els altres, que pregunten a les persones del seu entorn (professors o altres xicotets) i inclús parlen amb el menor sobre les seues dificultats. L´origen de la timidesa infantil.

Els experts apunten que el xiquet tímid naix, però també es fa. El psicòleg nord-americà Jerome Kagan ha dut a terme una sèrie d´estudis per a determinar l´origen genètic de la timidesa. Una de les seues principals conclusions, després d´analitzar a un grup de 400 bebés de quatre mesos, és que el 20% dels xiquets naixen amb una predisposició per a ser tímids. Són bebés que es mostren més callats, vigilants i inquiets davant de situacions noves. No obstant això, gràcies a la intervenció positiva dels seus pares i el seu entorn, més de la mitat d´estos xicotets superen esta qualitat genètica i no són tímids quan creixen. El factor genètic, per tant, no és determinant. De fet, Kagan i el seu equip també conclouen que el 20% dels xiquets que no mostren signes de timidesa en la infància poden després desenrotllar este tret de la seua personalitat, arran d´experiències socials negatives o d´unes condicions familiars inadequades.

Timidesa infantil: la importància de l´entorn familiar La família és el pilar més important en el que es recolza el menor durant la seua infància, de manera que tot el que ocorre en la llar pot influir en el desenrotllament posterior del seu caràcter i de les seues qualitats, entre elles ser més o menys extravertit o inhibit. Un entorn propici per a superar la timidesa és aquell on proporcionen al xiquet seguretat i estabilitat emocional, tranquil·litat i mostres físiques d´afecte freqüents com a abraços o besos. La timidesa del xiquet pot véncer-se en entorn família segur però sense sobreprotecció.

1. Al contrari, la sobreprotecció, l´estrés dels pares o les conductes poc socialitzadores de la família tindran un efecte negatiu sobre el comportament social del xicotet. Investigadors de la Universitat de Maryland (Estats Units) destaquen sobretot la influència de la figura materna en la timidesa dels seus xiquets. Els fills de les mares més estressades i amb una vida social més escassa són els que tenen més probabilitats d´anar acompanyats per la seua timidesa fins a l´adolescència. Timidesa en xiquets: sis consells per a ajudar-li a véncer-la 1. No forçar-li. "Saluda", "no t´escondas", "vete a jugar amb els niños". La reacció d´alguns pares davant de la timidesa del seu fill és insistir-li en el fet que siga obert i constrényer-li perquè tinga una conducta per a la que no està preparat. "Lo millor que podem fer quan el xicotet actua amb timidesa és no insistir, ni forçar-li, ni obligar-li; com més li diguem, menys conseguiremos", assenyala Sara Tarrés, autora del blog de maternitat ´Mi mamà és psicòloga infantil´. 2. Evitar la sobreprotecció. Els pares sobreprotectors prenen la paraula en el nom del seu fill i acudixen a consolar-li cada vegada que es mostra retret. Açò, no obstant això, no ajuda a què el xiquet supere a poc a poc la seua timidesa. Tampoc és aconsellable evitar a tota costa les situacions que poden ser incòmodes per al xicotet, ja que l´aïllament social només acreix el problema. 3. No etiquetar. Les etiquetes als menors són perilloses. No és recomanable escudar davant dels altres l´actitud del xicotet amb el clàssic "es que és molt tímido". Davant d´una situació nova, és millor deixar que es relaxe a poc a poc, fins que l´accepte amb normalitat.

2. Padres sociables, niños sociables. Si los pequeños observan que sus progenitores adoptan un comportamiento y una actitud sociable ante las circunstancias nuevas (no se muestran inhibidos, ni retraídos cuando conocen a alguien o llegan a un sitio desconocido), aprenderán y asumirán esta forma de actuar con toda naturalidad. 3. Oportunidades para relacionarse. Quedar para comer o salir con otras familias con niños de su edad, invitar a algún amigo a comer o a dormir en casa, apuntarle a un deporte en equipo o salir con frecuencia al parque son algunas de las oportunidades que los padres pueden ofrecer a sus hijos tímidos para que practiquen sus habilidades sociales. Es importante acompañarle al principio para proporcionarle la seguridad que necesita y, poco a poco, dejar que se adapte con naturalidad a las nuevas situaciones.

Reconéixer els seus mèrits. Un xicotet gest desinhibit suposa un important esforç per a un xiquet tímid. Per això, és important que els pares valoren les seues actituds positives davant de la timidesa i reconeguen amb paraules el mèrit del xicotet. Este reconeixement li ajudarà a confiar en les seues capacitats i li farà sentir-se més segur en futures ocasions. Els riscos de la timidesa en xiquets La timidesa no és una malaltia i no té per què afectar el menor de forma negativa. El psicòleg nord-americà Philip Zimbardo, un dels investigadors més reputats en este camp, sosté que el punt d´inflexió entre una timidesa normal i una altra que puga preocupar els pares ho determina "el grau d´incapacitació que ocasiona al niño" per a desembolicar-se en l´àmbit social o l´escolar.

"La falta d´interaccions del menor tímid pot derivar en posteriors dèficits afectius i emocionales", assenyala Inés Monges. Al no integrar-se igual que la resta dels seus companys en el grup, el xicotet pot arribar a aïllar-se, la qual cosa provocarà el rebuig per part dels altres. D´altra banda, un estudi de la Universitat de Miami, publicat en el ´Journal of School of Psychology´ apunta que els xiquets que ja en l´edat preescolar mostren signes evidents de timidesa tenen major risc de fracassar en l´àmbit acadèmic. Rebecca Bulotsky-Shearer, autora d´esta investigació, ha analitzat a prop de 4.500 menors d´entre tres i cinc anys. "Los xiquets tímids tendixen a passar inadvertits en la guarderia i no s´involucren en les activitats de la clase", explica Bulotsky-Shearer. Així mateix, el comportament no problemàtic d´estos xicotets provoca "que reben poca atenció per part del profesorado".