Font: Asociación Española de Pediatría // 30.01.2019
La formació de les dents comença abans del naixement del nadó, des de la 5a-6a setmana d´embaràs. Primer es formen les dents temporals o "de llet" i poc abans del part comencen a desenvolupar-se els definitius. L´alimentació i la salut de la mare durant l´embaràs poden influir en les dents temporales.Las medicacions o les malalties dels nadons en ocasions repercuteixen en la formació de l´esmalt de les dents permanents. L´erupció dentària és un procés perllongat en el temps, que va des que comença a formar-se la dent fins que ocupa el seu lloc en l´arcada dentària. L´emergència dentària, és l´aparició de la dent a la boca.
Les dents temporals Són aquells que es perdran durant la infància, sent substituïts pels permanents. En total són 20 peces, dels quals a 8 se´ls denomina incisius, 4 són canins i 8 són molars. En la dentició temporal mai hi ha premolars. Se´ls crida dents de llet perquè són més blancs i perquè comencen a emergir a l´edat en què el nadó s´alimenta habitualment amb llet materna. El moment i l´ordre en què emergeixen les dents temporals tenen una gran variabilitat. Normalment, totes les dents temporals surten abans que el nen compleixi els 3 anys. Freqüentment, les primeres dents que surten són els incisius centrals inferiors. Les alteracions en la seqüència d´aparició de les dents es consideren variacions de la normalitat. Així que no cal preocupar-se perquè no segueixin l´ordre habitual.
Les dents permanents En total, quan són presents els tercers molars, també denominats queixals del judici, són 32: 8 incisius, 4 canins, 8 premolars i 12 molars. Cada dent temporal es recanvia pel seu homòleg permanent, excepte els molars temporals que se substitueixen pels premolars. Els molars permanents emergeixen a la zona posterior de l´arcada dentària, sense que hi hagi un predecessor temporal. Encara que existeix una gran variabilitat personal, el més habitual és que la primera dent definitiva que emergeixi sigui el primer molar o l´incisiu central inferior. Els primers molars i els incisius centrals i laterals surten entre els 6 i els 8 anys; els canins permanents, premolars i segons molars permanents entre els 9 i els 12 anys. La queixals del seny erupcionen després de la infància. Des que surten les primeres dents s´ha d´actuar per protegir-los. D´una banda disminuir els sucres en contacte amb les dents i per l´altre mantenir una higiene adequada, raspallant les dents.
Font: En familia AEP // 23.10.2018
Quan un nen/a està malalt necessita descans. És preferible que es quedi a casa mentre duri la malaltia, jugant tranquil·lament, llegint contes i realitzant l´activitat que desitgi. Potser no dormi bé a la nit, i que prefereixi dormir durant curts períodes de temps durant el dia, coincidint amb els moments en què estigui cansat i no es trobi bé.
Cada nen/a pot tenir necessitats diferents. Alguns prefereixen estar al llit, i altres al sofà o movent-se per la casa. És recomanable que l´habitació no estigui molt calenta, obrir les finestres per ventilar i mantenir una higiene adequada.
En els primers dies pot ser que no vulgui menjar. No cal entestar-se a que prengui aliments a menys que el nen ho desitgi, ja que de forma progressiva solen recuperar la gana. Convé que begui líquids perquè estigui hidratat (aigua, sucs, brous, infusions). Quan tingui gana se li poden oferir petites porcions d´aliments i líquids nutritius com la llet.
La cura d´un nen malalt comporta molt cansament als pares. És recomanable buscar suport i tractar de descansar. I recordar que no cal estirar-se al sofà i dormir amb un nadó, fins i tot encara que tots dos estiguin molt cansats.
Moltes malalties, com la grip i els refredats, es curen per si soles amb les mesures habituals. No cal utilitzar antibiòtics a no ser que el metge ho recomani, i recordar que els medicaments anticatarrals no s´han d´utilitzar en els nens petits.
Per alleujar el malestar es poden utilitzar els antitèrmics i analgèsics habituals com el paracetamol i l´ibuprofen. S´evitarà l´aspirina en els nens menors de 18 anys.
Convé seguir les recomanacions dels professionals sanitaris fins a la recuperació i en qualsevol cas romandre a casa almenys fins a 24 hores després que la febre hagi desaparegut.
25.07.2018
Fa ja un mes que els xiquets han començat el curs escolar. Els més menuts inclús poden que alguns dies més. Els primers mocs, refredats, i virasis en general ja fa dies que van arribar per a instal·lar-se a passar calentitos la tardor i l´hivern. També les primeres bronquitis i problemes respiratoris. En l´última setmana ja hem tingut dos ingressos per infecció pel virus respiratori sincitial (VRS) , la "bestia negra" de l´hivern pediàtric. La presència de mocs en els nassos (i boques, i ulls, i goles) dels xiquets és un tema recurrent en les consultes. També per esta pàgina m´he referit diverses vegades a ells. Sovint li dic a les famílies, que millor que els ignoren un poc: fàcilment el seu fill xicotet tindrà mocs una gran part de la temporada, així que és millor intentar portar la convivència el millor possible.
Els mocs són molt pesats. En els seus moments àlgids, no deixen respirar, no deixen menjar, no deixen quasi parlar, i fan tossir. Els xiquets estan més irritables, a vegades estan farts (i els pares també!) . Però són només mocs. Els mocs no són perillosos. En realitat són la forma que tenen els nostres orificis respiratoris de defendre´s dels atacs. I en la majoria de casos els mocs el que fan és crear una barrera que impedix que els gèrmens exploren territoris més profunds.
Un de les principals pors dels pares és que els mocs "les abaixen al pecho". En realitat la "bajada al pecho" té més relació amb la capacitat virulenta del germen en qüestió i de les característiques del xiquet (la seua predisposició "natural" a fer bronquitis o a no fer-la) que de la presència o no de mocs. D´esta manera, d´entre tots els xiquets que tenen mocs, uns tindran mocs i res més i altres tindran mocs i més avant bronquitis, bronquiolitis o hiperreactivitat bronquial sense que podem en realitat fer res perquè l´evolució a la via respiratòria baixa seguisca el seu curs. Medicar amb eixe objectiu no té massa sentido.... Així que davant de la pregunta de si es pot fer quelcom per a evitar que els mocs "bajen al pecho", la realitat és que no.... El millor sempre és la prevenció primària, és a dir, evitar que els virus entren en contacte amb els xiquets -quelcom difícil en convivència, cert-.
Davant dels mocs, el més eficaç és una higiene amb sèrum fisiològic i quan vagen a dormir, elevar un poc el capçal del llit per a facilitar que respiren millor. En el cas de bebés xicotets pot ser útil fraccionar l´alimentació. Si la tos empitjora o es fa més constant, si apareix febra elevada i sobretot dificultat respiratòria (una vegada tenim el nas net) , és moment de consultar el pediatre. En la resta dels casos....si no pots amb el teu enemic, unix-te a ell. Altres consells: - Vacunacions al dia - Llavat de mans freqüent - Canviar ben sovint tovalles (especialment en centres escolars) - Llavat freqüent de joguets utilitzats per diversos xiquets.